Gracias Elisabet...
...hi havia una vegada a Montblanc un drac que vivia en un llac i atemoria tota la població amb el seu alè pudent. Per evitar la seva ira, els ciutadans li portaven cada dia dues ovelles...Un bon dia, les ovelles es van acabar i el rei va decidir oferir-li persones. Va ordenar que tots els pares donessin un dels seus fills a l´atzar. Però el fet és que era realment complicat trobar una persona cada dia que es deixés menjar per aquell monstre. Per això van fer un sorteig entre tots els habitants de la vila...el cas és que un dia fatídic la sort va voler que fos la princesa l´escollida per ser devorada pel drac...arribats a aquest punt el rei, ple de pena, va dir que regalaria totes les seves riqueses a la persona que es deixés menjar en lloc de la princesa. Però ningú no es va oferir, i fins i tot van amenaçar de cremar el palau reial...finalment, la princesa va ser escollida per ser sacrificada. Va començar a caminar cap al llac i quan ja era a mig camí va trobar-se amb un cavaller que cavalcava en un gran cavall blanc. La va veure tan desconsolada que es va aturar i li va preguntar què li passava, i ella li va explicar la situació. El cavaller li va dir: "No pateixis, que no et passarà res. Jo sóc aquí per matar el drac i alliberar-te del sacrifici"...De cop, el drac va sortir de darrere un bosc i el cavaller el va ferir de mort amb una llança. El drac va morir allà mateix...de la sang del monstre en va néixer un roser bellíssim i el cavaller en va tallar la rosa més bonica per a la princesa...i van viure tots junts i feliços per sempre...
"...el primer Sant Jordi dels infinits que he de passar al teu lado...t`estimo..."
